Dossier Europa

Joaquim Llimona està al capdavant de les Relacions Internacionals de l’Ajuntament de Barcelona; amb una llarga experiència en la política internacional –entre 1997 i 2004 va dirigir les relacions internacionals de la Generalitat de Catalunya–, destaca que les institucions europees tenen en les ciutats uns aliats estratègics per aplicar les seves polítiques. Llimona, advocat i diplomat en Iese, va ser també, entre altres càrrecs, president del Consell Català del Moviment Europeu.

Barcelona treballa en xarxa amb altres ciutats europees?
Barcelona té una gran tradició de treball en xarxa i és conscient de la importància que té d’aliar-se amb altres ciutats per intercanviar bones pràctiques i per tenir una veu comuna per defensar els interessos de les ciutats a l’arena europea i internacional. D’una banda, col·labora bilateralment amb diverses ciutats europees i, de l’altra, participa activament en diverses xarxes de ciutats, generalistes i temàtiques. Voldria destacar que, mostra de la nostra tradició en el treball en xarxa, Barcelona va ser una de les ciutats fundadores de la xarxa Eurocities, l’any 1989, la xarxa de les grans ciutats Europees que ha esdevingut un veritable grup de pressió de les ciutats a Brussel·les i que compta amb un gran prestigi davant de les institucions europees.

Quin paper tenen a Europa les ciutats i, concretament, les grans capitals com Barcelona?
Les ciutats han de tenir més pes i una veu pròpia a Europa perquè la UE és una realitat eminentment urbana, on tres de cada quatre ciutadans viuen en ciutats, un percentatge, a més, que no para de créixer. Les grans capitals hem de poder tenir un paper més influent en les polítiques europees, perquè aquestes afecten directament els nostres ciutadans i, per tant, hem de poder decidir. I aquest lobby l’hem de fer individualment però també a través de les xarxes de ciutats, que ens donen més legitimitat i poder. La Comissió, en la definició de les noves línies de la política regional per al període 2014-2020, té en compte aquest pes de les ciutats i crea instruments específics per treballar amb aquestes.

Europa i Barcelona coincideixen en conceptes com “creació de riquesa” i “innovació”?
Des de Barcelona ja fa anys que treballem des d’una perspectiva que contempla la innovació i la creativitat com les principals vies per crear riquesa i ocupació, en sintonia de l’Estratègia 2020. En aquesta línia, tenim l’exemple de Barcelona Activa, que ha estat pionera a Europa de com crear ocupació i atraure talent d’una manera creativa, innovadora i sostenible, i que és sòcia i i sòcia líder de molts projectes europeus.

De vegades l’hem sentit parlar de les ciutats com “aliats estratègics de les polítiques europees”...
Efectivament, ho som, i encara hauríem de ser-ho més, perquè les ciutats som els aliats estratègics i naturals d’aquestes polítiques, ja que som qui coneixem de primera mà la realitat i les necessitats dels ciutadans i ciutadanes europeus. I les institucions europees ho saben, i per això conceben la política regional com un dels pilars de la política europea. Com he dit, amb un paper creixent, tant en assignació de recursos com pel que fa als instruments, en el nou període de programació.

Què demana Barcelona a les institucions Europees?
En general, que siguin més properes i més còmplices de les polítiques locals i de la realitat dels seus ciutadans i ciutadanes, especialment en el context de crisi econòmica que estem vivint. I, en particular, i de cara a la nova programació 2014-2020, que la política regional aspiri a una dimensió urbana europea ambiciosa i integradora, amb una política de cohesió que doti les ciutats d’uns canals més directes de gestió i participació, amb eines com els ITI –Inversió Territorial Integrada– o les Plataformes de desenvolupament urbà. S’estan fent algunes passes, però caldrà consolidar aquests nous instruments i noves aproximacions.

Alguna acció europeista per destacar del programa de l’Ajuntament de Barcelona?
La nostra idea és treballar amb una visió estratègica per aconseguir una participació activa de Barcelona en la nova política de cohesió –per exemple, formant part de la Plataforma de Desenvolupament Urbà– i en la política regional i, més en concret, ser un referent europeu en l’àmbit de les smart cities. Per tant, busquen una major implicació en les polítiques europees. Com acció europeista, de suport a les polítiques europees, la ciutat ha estat, és i serà una plataforma per difondre el que fa la Unió. Sense anar més lluny, fa pocs dies es va fer públic el compromís de participació i de donar difusió des l’Ajuntament a l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu.//

Rafa Gimena