Tinc tasques d’allò que en anglès s’anomena advocacy, és a dir, d’explicar als nostres interlocutors aquí a la UE, institucionals i no institucionals, o sigui, lobbies, think tanks, quines són les decisions que pren el Govern

Amadeu Altafaj,després de ser portaveu dels comissaris europeus de Desenvolupament i Ajuda Humanitària i del d’Afers Econòmics i Monetaris, ara és el representant permanent de la Generalitat davant la UE.

Com es veuen els toros des de l’altra banda de la tanca? Ja ho veia des de l’altra perspectiva. Sent a la Comissió Europea, de forma regular i espontània, se’m presentaven els funcionaris a fer preguntes i hi havia un interès en saber què estava passant a Catalunya i perquè estava a l’agenda política i a la dels mitjans de comunicació, i perquè a partir d’un cert moment va prendre una dimensió molt important a nivell de societat civil. I també perquè hi havia una certa perplexitat per la incapacitat del Govern espanyol a reconduir aquestes tensions cap a l’arena política. I, en tercer lloc, perquè no era un procés aïllat, sinó que també hi havia el tema escocès. Davant tots aquests elements hi havia curiositat i ganes de sentir una mica la versió, i això és el que també he trobat en aquesta nova posició. I, de vegades, em fan preguntes senzilles, com què passarà el 27-S, i els responc amb tota honestedat que no sé què passarà, però sí que els puc explicar perquè s’ha arribat on som ara, i que això no és un suflé, sinó que es manté ferma la reivindicació d’un sector molt ampli de la població catalana i que el missatge que alguns van transmetre que això era una qüestió passatgera, lligada en gran part a la crisi econòmica, no es correspon amb la realitat.

Quina és la seva tasca concreta? Porto diferents barrets. De vegades, els detractors diuen que volen saber quants diners ha costat fitxar-me, però cobro el mateix que el meu antecessor. Sóc el titular de la Delegació del Govern davant la Unió Europea, amb totes les funcions sectorials, com el seguiment de totes les polítiques sectorials comunitàries, col·laborar en el posicionament català vers aquestes polítiques, influir en el procés legislatiu europeu des de la perspectiva dels interessos catalans amb tota una sèrie de polítiques on la Generalitat tingui competències, siguin compartides o plenes, com fan moltes regions europees a Brussel·les. A més també tinc tasques d’allò que en anglès s’anomena advocacy, és a dir, d’explicar als nostres interlocutors aquí a la UE, institucionals i no institucionals, o sigui, lobbies, think tanks, quines són les decisions que pren el Govern en tota una sèrie d’àmbits, inclòs el del procés.

Però vostè ve d’una institució on el tema del procés tenia clar que era un tema d’estat i ara passa a una institució on no es vol que sigui un tema d’estat, sinó que sigui un tema escoltat per Europa. Com ho fa per encaixar-ho?

Que no vulguin interferir no vol dir que no s’hi interessin. En el cas de la Comissió Europea és una qüestió fonamentalment jurídica, no té competències per entrar en aquest tema si no hi ha una demanda explícita d’un estat membre. Però l’interès hi és per moltes raons. Primer de tot, perquè hi ha un fenomen evident, que s’ha agreujat els darrers anys, d’aversió a la inestabilitat i els riscos en l’àmbit econòmic i financer, però també en l’àmbit polític, i per això volen tenir informació al seu abast, amb pluralitat i diversitat de fons, perquè si la informació de referència ha de ser única i ha de consistir en dir que aquí no passa res, any rere any, quan tens un milió i mig o dos milions de persones al carrer… si et conformes amb això, malament rai. I una mica això també és l’aposta que fa el Govern amb reforçar la figura al capdavant de la Delegació a Brussel·les, presentant-lo com a un interlocutor amb plens poders per establir contactes i converses sobre aquests temes.

Hi ha una part de feina sectorial del dia a dia, que és fonamental per l’economia catalana, per als ciutadans, per a la societat civil, per a les empreses. Penseu que aquí no només hi ha la Delegació, també hi tenim ACC1Ó, tot el que és promoció d’inversions i de suport a les empreses per sortir a l’exterior i als països del Benelux en particular o també per accedir a finançaments europeus. Tenim també una antena de l’Agència Catalana de Turisme, una de l’Institut Català d’Empreses Culturals, i tot això es reforça any rere any perquè té uns beneficis objectius per a la ciutadania, i això es tradueix en llocs de treball, en contractes per a empreses, amb major absorció de fons estructurals europeus, amb cooperacions amb altres regions amb moltes competències com poden ser Flandes, entre d’altres.

Expliqui’ns com és un dia habitual, si és que en té. No n’hi ha cap. Són molt llargs, molt intensos i mirant a diverses bandes. Actes de tota mena vinculats a les entitats europees, trobades amb periodistes, reunions…

Conèixer les institucions europees com les coneix vostè és, sens dubte, un valor important afegit. Nota que se li obren les portes amb facilitat per poder transmetre o recollir inquietuds? És difícil perquè porto molt poc temps en el càrrec i una de les coses que he hagut de fer és conèixer millor l’Administració catalana de forma prioritària perquè no hi havia treballat mai, només a l’europea. Per això, he dedicat molts esforços també a obrir portes a Barcelona i també m’han visitat molts actors catalans: institucionals, empresarials, polítics, societat civil. Primer he treballat per establir el clima de confiança, abans de demanar audiències i reunions més formals. El que no faré és substituir al president del Govern o als consellers en contactes d’alt nivell, el que sí faré és reunions amb alts funcionaris i preparar trobades polítiques per quan s’escaigui.

AMADEU ALTAFAJ, REPRESENTANT PERMANENT DE LA GENERALITAT DAVANT LA UE

 

Algú li ha dit amb ironia que és l’ambaixador de Catalunya a Brussel·les? Sí, he trobat alguns que fan comentaris divertits. Altres, comencen igual, però llavors pregunten. “Això és que va seriosament, no?”. El que compta realment són les funcions, les tasques, i insisteixo molt en aquesta oferta de diàleg i de transparència que el Govern posa sobre la taula, que és el que hem trobat a faltar en els darrers anys amb Madrid, i no voldríem que això fos un fre perquè des d’Europa es tingui el millor accés possible a la informació sobre el procés i sobre com es fan les coses a Catalunya perquè s’estan fent tenint molt en ment els principis i valors que inspiren a la construcció europea. Això és molt important i és un missatge recurrent als meus contactes aquí a Brussel·les. Tradicionalment, els catalans són molt propers a l’ideal europeu perquè sempre hi ha vist reflectides les seves aspiracions de llibertat, de democràcia, de prosperitat, de diàleg. Volen tenir un procés que sigui irreprotxable des del punt de vista d’aquests estàndars democràtics europeus.

Des de la Generalitat l’estan acollant perquè aconsegueixi resultats a curt termini, és a dir, abans del 27-S? No. Tot depèn essencialment de nosaltres, dels catalans, dels polítics, de la societat civil. No hem d’esperar que ningú ens regali res d’Europa. El que hem de fer és no cometre cap errada, ser transparents i fer un esforç d’explicació permanent. A partir d’aquí no és demanar a Amadeu Altafaj que aconsegueixi el suport diplomàtic o polític de determinats estats membres o institucions europees. Essencialment, el meu mandat és ser un pont d’intercanvi d’informació i de diàleg per afavorir aquesta transparència i aquesta diversitat.

El fet català s’entén millor quan l’explica vostè? No ho sé. El meu predecessor va fer una feina excel·lent en aquest àmbit. El que sí que és cert que una persona que parla amb aquest grau de compromís i amb vint anys d’experiència a Brussel·les li dóna un altre vessant. Jo he vist evolucionar aquesta Unió Europea com s’adaptava a realitats i crisis que anaven sorgint. La UE té un paper a jugar en prevenir fonts d’inestabilitat perquè una inestabilitat en un estat membre, per experiència pot fer taca d’oli i pot tenir repercussió més enllà de les fronteres, i això no interessa absolutament a ningú.

Forma part del seu treball mantenir contactes amb lobbies econòmics? A Brussel·les tenim lobbies de tota mena. És el segon lloc on hi ha més, després de Washington. Parlem de milers i entenc per lobbies grups d’interès i els hi transnacionals com el del Corredor Mediterrani, de confessions religioses, o de cooperatives, entre molts altres. Però més enllà dels lobbies estan els think tanks, que cada vegada copen més espai en l’ecosistema de la UE i fan avançar més els debats, fins i tot, en l’àmbit més proper al procés català.

¿Se sent a gust en aquest nou paper? Molt. Perquè segueixo dins d’aquest ecosistema perquè el conec, i des del punt de vista personal, és un retorn al meu país perquè malgrat continuar vivint a Brussel·les estic més a prop de la realitat catalana i per a mi és molt gratificant. L’única frustració de moment, i espero anar-la llimant, és tenir tan poques hores al dia per tractar tants temes, però per sort tinc un equip molt bo, no només aquí, sinó també a Barcelona. Estic molt impressionat del treball que es realitza a la Secretaria d’Exteriors ia la Delegació de Brussel·les perquè després repercuteixi en totes les conselleries, i això ajuda a situar el país on ha d’estar. Hi ha un coordinador en cada conselleria que és l’enllaç i rep tota la informació que es genera aquí. Ara estem molt actius amb el Pla Juncker perquè Catalunya està especialment ben posicionada per atreure finançament, ja que està més basat en l’excel·lència dels projectes que no en un repartiment percentual per país o per regió.

Porta pocs mesos però, s’atreviria a fer un balanç de la tasca que ja ha dut a terme? Ara no té sentit, porto molt poc temps. Si ho desitja, a partir del 28 de setembre .//

Josep Ramon Ribé. Coordinador de Continguts Dossier Europa

Menú