Les recents tensions amb Rússia en relació amb Ucraïna han posat de manifest de nou la vulnerabilitat de la Unió Europea pel que fa a la provisió energètica, ja que Moscou és el seu principal proveïdor de gas natural, petroli cru i combustibles sòlids. En total, més de tres quartes parts (76,8%) de les importacions de gas natural per part dels estats membres provenen tan sols de tres països: Rússia, Noruega i Algèria, segons dades de l’Oficina Europea d’Estadística de 2012.

Els països de la UE són conscients que el subministrament energètic es pot veure amenaçat per les tensions amb el Kremlin. De fet, ja han patit més d’un ensurt en ple hivern. Per això, els 28 líders de la Unió Europea van dedicar la seva última Cimera dels dies 19 i 20 de març a parlar de la necessària Unió de l’Energia, un projecte “històric, només comparable amb la Comunitat del Carbó i de l’Acer”, va declarar Martin Schulz, president del Parlament Europeu. L’objectiu, ha explicat, “és aconseguir una major eficiència energètica i més diversificació dels proveïdors”.

Els caps d’Estat i de Govern van acordar accelerar les interconnexions energètiques per tal de garantir la seguretat del subministrament al bloc europeu. De moment, alguns països com Espanya, França i Portugal ja han fet avenços al respecte i han aconseguit un acord que pretén acabar amb l’aïllament de la Península Ibèrica. Aquest consisteix a millorar les connexions entre els tres països i els altres socis de la UE, i per això compten amb el suport del Banc Europeu d’Inversions, que els ajudarà a arribar al 10% d’interconnexions elèctriques per al 2020. També reprendran el gasoducte Midcat, que acostarà Catalunya amb el sud de França.

 

La creació d’una Unió Energètica és un projecte ambiciós i de gran envergadura, que engloba des de projectes d’infraestructures, fins a interconnexions d’electricitat i gas a regions perifèriques. Donald Tusk, president del Consell Europeu, va recollir el suport que van donar els 28 líders a aquesta estratègia que, va insistir, busca garantir la seguretat energètica i, també, un mercat interior energètic en bon funcionament. A més, els Vint-i vuit es van comprometre a ser més transparents a l’hora de signar contractes sobre subministrament de gas amb tercers països i van prometre consultar primer amb Brussel·les.

D’altra banda, el Consell Europeu va parlar del nord d’Àfrica, especialment de la situació de països com Tunísia i Líbia que, van assegurar, suposa “un gran desafiament”. Els caps d’Estat i de Govern van condemnar l’atemptat perpetrat a Tunísia i es van comprometre a intensificar la seva lluita antiterrorista i a anar més enllà en el desenvolupament socioeconòmic de la regió.

Sobre Líbia, van encarregar a Federica Mogherini, l’Alta Representant d’Exteriors de la UE, posar una proposta sobre la taula per crear una missió de seguretat dedicada a reforçar també la seva capacitat antiterrorista.Una altra de les qüestions tractades sobre la regió va ser la migració, que en gran mesura parteix de Líbia. Els Vint-i-vuit van lamentar la contínua pèrdua de vides d’immigrants al mar i es van mostrar d’acord a treballar per gestionar millor la migració, ja que “afecta a la UE en el seu conjunt”, reforçant per a això l’operació de Frontex al centre de la Mediterrània , i elaborant un programa europeu sobre migració, que presentaran al maig .//

Beatriz Manrique. Periodista. Brussel·les