Es va aconseguir arribar a un acord per a la reubicació de 120.000 refugiats en dos anys, però no va poder ser per unanimitat. La diplomàcia va treballar sense descans per aconseguir que tots els Estats membres acceptessin un nou sistema, deixant enrere qualsevol referència a les quotes obligatòries. Malgrat tots els esforços, van votar en contra quatre països: República Txeca, Eslovàquia, Romania i Hongria, amb l’abstenció de Finlàndia.

L’acord, per tant, es va aprovar per majoria qualificada, sense el suport dels països de l’Est. Polònia també amenaçava amb rebutjar el projecte, però finalment va optar per votar a favor. Un cop el nou sistema va quedar aprovat pel Consell, tots els països tenen l’obligació de complir-lo i de rebre la quota de refugiats que se li assigni encara que el seu vot fos negatiu a la mateixa. A més, la Comissió es reserva el dret a imposar sancions a aquells països que no l’apliquin. “La dictadura de la majoria”, es va atrevir a considerar el primer ministre eslovac, Robert Fico.

No obstant això, aprovar per majoria qualificada una decisió és tan legal com aprovar-la per unanimitat. Els tractats permeten en certes ocasions que es votin les decisions i s’aprovin per àmplies majories, el que evita que pugui haver bloquejos de certs països. Fonts diplomàtiques van reconèixer que generalment no s’és partidari d’aprovar acords sense que la decisió sigui unànime, però en aquesta ocasió es veia clarament que no hi havia una altra alternativa.

La Comissió Europea havia previst que a més d’ajudar Grècia i Itàlia es reservés una quota per alleujar la crisi a Hongria, per a la qual havia previst la sortida de 54.000 refugiats per reinstal·lar en altres estats membres. No obstant això, l’Executiu de Víktor Orbán va decidir sortir-se de la proposta tot i ser també un dels beneficiaris. Qui coneix com es va gestar la proposta assenyala que la Comissió no va preguntar a Hongria si aquesta volia ser beneficiària del programa. Simplement la va incloure, en rebre queixes contínues de l’Executiu hongarès sobre la pressió a què estava sent sotmès el país davant l’afluència massiva de refugiats.

Hongria ha tancat les seves fronteres, elevant tanques per partida doble entre les seves veïnes Sèrbia i Croàcia. Ha endurit les seves lleis per aturar a tot aquell que creui de forma il·legal la frontera i no ha dubtat a enviar l’Exèrcit vigilar les que són les fronteres exteriors també de la Unió Europea. Tots els seus signes portaven a pensar que volia ajuda perquè alguns dels refugiats que estan al país fossin reubicats en altres estats membres. Però pel que sembla no era així.

El sistema aprovat queda per tant de la següent manera: Els Estats membres acolliran 66.000 refugiats procedents d’Itàlia i Grècia en una primera fase. I en una segona fase es reubicaran els 54.000 restants, que han quedat en una reserva i que, previsiblement, també provinguin de Grècia i Itàlia. Hi hauria la possibilitat que un país s’aculli com a beneficiari del programa si es veu desbordat per l’afluència de refugiats, de manera que aquest nombre es dividiria no només entre dos països sinó entre qui ho sol·liciti.

Els països que van votar “no”

Els quatre països que van votar en contra del sistema de repartiment de refugiats tampoc van llançar després missatges unànimes. Com si es tractés d’una escala de grisos, amb només quatre nacions hi va haver cabuda des del blanc fins al negre. Amb la postura més flexible arribava Romania. Reconeixia que acceptarà demandants d’asil, en un gest de solidaritat. A l’altre costat de la balança, la més radical va ser Eslovàquia, que portarà als tribunals la declaració aprovada pels ministres, a més de rebutjar rotundament la reubicació de refugiats.

El president de Romania, Klaus Iohannis, va dir que la xifra de refugiats que li tocaria acollir al seu país és “assumible”. “Crec que Romania ha de mostrar la seva solidaritat”, afegia. Podrà acollir 1.785 refugiats, sempre parlant d’un sistema de repartiment voluntari. “La decisió està presa. Entenc que altres països preveuen portar-lo als tribunals i nosaltres esperarem a veure el resultat “, deia Iohannis a la seva arribada a la cimera de caps d’Estat i de Govern de la UE.

El país que elevarà el cas a la Justícia serà Eslovàquia, el país més contestatari amb les propostes europees. El seu primer ministre pretén no només no aplicar la quota que es va aprovar per majoria a Brussel·les, sinó a més de presentar una queixa davant el Tribunal de Luxemburg.

Per la seva banda, la República Txeca tampoc anirà tan lluny. Tot i mostrar-se en desacord també amb el sistema de quotes, considerava que no es tracta d’un assumpte sobre el qual “tensar la corda”, perquè efectivament en algun moment aquesta es pot trencar i tots els països formen part del mateix club, tot i que en certs temes que costi de creure.

Hongria, finalment, ja no serà beneficiària del programa per voluntat pròpia. El país segueix insistint en la necessitat de complir les regles, de controlar les fronteres de forma fèrria. I ofereix la seva ajuda per a qui “tingui problemes per complir” amb aquesta comesa. El primer ministre, Víktor Orban, llançava directament aquest missatge a Brussel·les per Grècia. “Si Grècia no pot defensar la seva frontera hauria de deixar a altres que ho fessin”, ha assenyalat.

En aquest context, els líders europeus van acordar elevar la quantia econòmica als països en trànsit, amb l’aprovació de mil milions d’euros addicionals i una major cooperació amb països com el Líban o Turquia. Així mateix, reforçar la política de retorn d’aquelles persones que no tinguin dret a asil i incrementar el control de les fronteres.

Postures per blocs

Els implicats. Són aquells països que lideren una política solidària per a l’acollida de refugiats i demanen una Europa unida en un dels desafiaments més sensibles.

Alemanya i França. Merkel liderarà amb Hollande una política d’acollida de refugiats que permeti un sistema just de repartiment. Ensenyen la porta als que no promulguen els valors europeus.

Suècia. Està bolcada en l’acollida de refugiats i titlla de vergonyós que hi hagi països que rebutgin les quotes.

Espanya i Portugal. Accepten la quota que se li assigni a Brussel·les en una resposta solidària cap als refugiats

Els indiferents. Països que podrien sumar-se al repartiment de refugiats de forma voluntària, encara que legalment els eximeix una clàusula d’excepció, segons els tractats europeus.

Regne Unit. Finalment no participarà en el projecte de reubicació que planteja la Comissió Europea. És possible que els aculli de forma directa, sense passar pel “marc europeu”.

Dinamarca. L’actitud danesa va més enllà. Busca directament dissuadir els refugiats d’arribar al país. Expressament diu que els sirians no seran acollits a Dinamarca.

Els contraris: Nacions que no donen suport un repartiment de refugiats segons un sistema de quotes obligatòries i que no estan disposats a acceptar la paraula imposició en un text europeu.

Hongria. És el país que lidera aquest bloc de rebuig als refugiats. S’ha protegit amb tanques a les seves fronteres i ha endurit les lleis per aturar a qui entri al país de forma il·legal.

Eslovàquia. També rebutja la proposta europea. Impugnarà la decisió del Consell en els tribunals i amenaça amb no complir la decisió acordada.

República Txeca. Se sent còmoda amb la posició d’Hongria i el rebuig de quotes imposades des de Brussel·les.

Polònia. Seguidor fidel d’Hongria, es va desmarcar en la votació i va donar el sí al repartiment de refugiats .//