Després d’un procés ple d’irregularitats (el rebuig al fet que la defensa pogués presentar proves i testimonis, la negativa a complir amb un judici públic impedint l’accés de periodistes, ciutadans o observadors internacionals, o les contínues intromissions per part del mateix president i altres dirigents del chavisme com Diosdado Cabello), Leopoldo López ha estat condemnat en un judici-farsa a gairebé 14 anys de presó.
Per al transsumpte de justícia que opera ara mateix a Veneçuela, sense indici d’independència, lliurada i servil des de fa anys al poder executiu, el líder opositor veneçolà és “culpable d’incendi, danys, associació per delinquir i instigació pública”. Però a ningú se li oculta que el seu únic delicte és ser el líder d’un partit polític, Voluntat Popular, i gaudir d’un suport creixent entre la societat.
La persecució a Leopoldo no és nova. Ja en 2008, en una operació orquestrada per Chávez per treure-li del tauler electoral, va ser inhabilitat per un suposat cas de corrupció. El 2011, la Cort Interamericana de Drets Humans (CIDH) va declarar nul·la la inhabilitació en considerar-la una decisió arbitrària amb fins polítics.
Però ara, el 2015, no és aclarir el camí d’opositors el motiu pel que el persegueixen. La popularitat de Maduro es troba en mínims històrics i la proximitat de les legislatives de desembre li aterra. Els ciutadans responsabilitzen al seu Govern de la insostenible situació a la que ha portat a Veneçuela: enfonsament econòmic sense precedents, censura, restricció extrema de drets fonamentals, inseguretat, inflació i un gravíssim desproveïment que ha posat el país a un pas de la fallida i de una veritable crisi humanitària. A les desmesurades respostes armades a manifestacions pacífiques, l’empresonament d’opositors (càrrecs públics inclosos com els alcaldes Ceballos i Lezama, i infinitat d’estudiants), i les innombrables denúncies de magnicidi i altres conspiracions, se suma ara el conflicte fronterer amb Colòmbia. < br />
L’aposta de Maduro pel fatxenderia autoritari i l’hostilitat portada a la caricatura de la “guerra econòmica” l’ha portat a governar contra el seu poble. A més descontent i protesta, més repressió. Una dinàmica que l’any passat va costar la vida de 43 ciutadans innocents després de les protestes estudiantils iniciades al febrer. Però ni aquesta massacre, ni la imatge de Kluivert Roa, un nen de 14 anys assassinat per un membre de la Policia Nacional Bolivariana en una protesta pacífica, va servir per mobilitzar amb determinació a la comunitat internacional en la defensa dels drets humans a Veneçuela.
Aquest intolerable silenci també es produeix ara després de la condemna a Leopoldo. Una inacció que és especialment sagnant en molts països llatinoamericans, clau perquè el règim de Maduro persisteixi en la seva ficció d’impunitat.
La Unió Europea no pot sumar-se a aquesta tebiesa enfront de la sentència de Leopoldo. L’Alta Representant Mogherini ha de liderar a nivell internacional l’exigència al Govern veneçolà que alliberi Leopoldo López i la resta de presos polítics. El cas de Leopoldo López és una nova prova perquè la UE demostri que segueix sent un referent de valors democràtics al món. La candidatura de la Taula d’Unitat Democràtica al Premi Sakharov 2015 del Parlament Europeu contribuirà sens dubte a l’efectivitat d’una acció diplomàtica i política coordinada.
El compromís d’UPyD amb els drets humans és inequívoc i universal. Per això no fem distincions a l’hora de denunciar violacions de drets humans depenent d’on ocorrin. Per això sempre hem condemnat i condemnarem cada atropellament del Govern veneçolà. El mateix dia que es va conèixer la sentència de Leopoldo López intentem lliurar en mà una carta de repulsa a l’ambaixador veneçolà a Madrid, però no ens va voler atendre. Ni tan sols se’ns va permetre accedir a l’Ambaixada. El mateix ens ha passat a la seu de l’Ambaixada davant la UE a Brussel·les. Però puc assegurar que seguirem desenvolupant totes les accions, utilitzant tots els instruments disponibles, destinats a exigir la restauració de la democràcia i la llibertat a Veneçuela. I no desistirem en l’obstinació d’implicar i comprometre a les institucions espanyoles i europees en aquesta causa justa.
Perquè el cas de Leopoldo López ha de servir per despullar integralment la profunda degeneració de la democràcia que encarna el règim de Nicolás Maduro. I per a nosaltres, els demòcrates, serà una prova del nostre compromís amb la defensa dels nostres valors universals de respecte i defensa de la llibertat i els drets humans.//