La crisi financera i econòmica que pateix Europa en els últims anys, amb diferents temps i intensitat segons cada país, va posar de manifest opcions o propostes divergents sobre com sortir d’aquesta situació. En aquest sentit, la majoria conservadora-liberal ha anat imposant polítiques d’austeritat sota la premissa que no es pot gastar més del que tens, i menys quan estàs endeutat i el teu saldo és negatiu.
La veritat és que, un cop refinançats els bancs, el capital va migrar a mercats més rendibles, i la petita i mitjana empresa europea ha hagut de suportar durant molt de temps un finançament escàs i car. Les polítiques de reactivació han estat inexistents, o en el millor dels casos, ineficaces.
La reactivació, arriba ara, a poc a poc, fruit de l’esforç dels que han pagat aquesta crisi: la població més feble i dependent des del punt de vista social o econòmic, i els treballadors, professionals, micro, petita i mitjana empresa que ha defensat els llocs de treball que encara existeixen.
En aquest context, a Europa es fa evident la necessitat de lideratges compartits que sàpiguen, amb els recursos de tots, pactar i unir els criteris d’austeritat i estímul perquè el camí europeu tingui un destí comú de convivència i progrés .//

Menú