Europa no passa pel seu millor moment. Després d’una greu crisi econòmica de la qual encara s’està recuperant, de rescats i de la quasi materialització de l’anomenat Grexit, arriba el problema més important a què ha d’enfrontar-des de la seva fundació: la pitjor crisi migratòria des de la Segona Guerra Mundial que porta a Europa onades de refugiats que fugen de la mort i la fam. Molts d’aquests emigrants moren en l’intent de, ja no de tenir una vida millor, sinó simplement de tenir una vida.

Davant d’aquesta alarmant situació, Europa no ha mostrat capacitat de reacció. A la passivitat en què es va instal·lar durant molts anys davant del problema, li ha seguit la ineficàcia i, sobretot, la divisió entre els estats membres que ha posat en evidència la fragilitat dels fonaments europeus.

Quantes reunions de comitès, ministres, i caps d’Estat i de Govern es necessiten per adoptar una posició comuna? Europa necessita una política d’asil clara perquè els seus ciutadans així ho demanen. I és que Europa ha de donar mostres evidents que no és només una Unió monetària i donar solucions al drama humà que ha portat a 300.000 persones a creuar la Mediterrània des de principis d’any.//